Aigua potable: deixem d’improvisar?

Volem Aigua Potable! refusa el transvasament de l’aigua de l’Ebre per car, insostenible i per la manca d’un estudi previ d’alternatives.

Des de la plataforma hem presentat un document a l’Ajuntament de Santa Coloma on avaluem diverses alternatives amb els pros i contres

L’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt va convocar una sessió informativa, divendres 22 de gener, per informar sobre el transvasament d’aigua de l’Ebre a la Baixa Segarra. En Ramon Mullerat i l’Igor Jané, alcalde de Santa Coloma i tècnic del Consell Comarcal de la Conca de Barberà (CCCB), van explicar el projecte i van respondre les preguntes dels assistents. Des de la plataforma Volem Aigua Potable! volem agrair la convocatòria d’aquesta reunió a l’Ajuntament.

Amb aquest escrit, desitgem compartir les principals inquietuds que tenim sobre aquest projecte, que al nostre entendre s’està gestant des de la improvisació constant:

L’aigua que arribarà a la Baixa Segarra serà potable? Ni el Consorci d’Aigües de Tarragona ni el Consell Comarcal de la Conca de Barberà no es comprometen a abastir els municipis de la Baixa Segarra amb aigua potable. En els convenis firmats fins ara, només especifiquen que els hi proveiran “aigua en alta”. La plataforma Volem Aigua Potable! ha advertit sobre aquesta greu mancança en la redacció dels acords, però no hi ha voluntat de corregir el text.

Qui es responsabilitzarà d’abastir d’aigua els municipis de la Baixa Segarra?

El Consorci d’Aigües de Tarragona es responsabilitzarà d’abastir d’aigua Forès, on es preveu que el Consell Comarcal faci un dipòsit per traslladar-la a tots els altres municipis de la Baixa Segarra que sol·liciten aigua. L’abastiment als altres municipis de la Baixa Segarra dependrà del Consell Comarcal, un organisme no especialitzat en aquest àmbit.

Quanta aigua demanarà Santa Coloma? En la sessió informativa, l’Ajuntament va dir que sol·licitaria uns 250.000 o 260.000m3 cada any. Tanmateix, en el conveni firmat entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal, aquesta xifra s’eleva fins als 340.000m3. O bé no se’ns diu la veritat, o bé s’ha firmat un acord sabent que les xifres acordades no són reals. 

Quin cost tindrà per l’Ajuntament de Santa Coloma la demanda d’aigua?

L’alcalde va informar que el cost per l’Ajuntament rondarà 1€/m3; pels usuaris, el cost serà d’uns 2€/m3,, atès que la meitat de l’aigua es perd en fruites, i en conseqüència el preu de la tarifa s’ha de doblar.

Aquestes fuites expliquen el biaix entre l’aigua consumida anualment a Santa Coloma (130.000m3) i el volum que ha demanat l’Ajuntament al Consell Comarcal (340.000m3). Aquest diferencial suposarà un sobrecost aproximat de 210.000€ anuals per la Vila. A més, mentre duri el procés de construcció de les canonades d’aigua, l’Ajuntament haurà de pagar 13.800€ en concepte de reserva d’aigua, malgrat no disposar-ne.

Quins usos tindrà l’aigua provinent de l’Ebre? L’aigua provinent del transvasament de l’Ebre servirà per tot tipus d’usos: dutxa, WC, rec, etcètera. Un sistema que al nostre entendre és ineficient, no sostenible i malgastador. Si l’aigua és potable, com esperem, també servirà per beure i cuinar.

Què opina l’Ajuntament de Santa i el Consell Comarcal sobre la possibilitat de fer una potabilitzadora? Emeten opinions contradictòries. En la sessió informativa del 22 de gener, el tècnic del Consell va dir que probablement era una opció poc viable; una afirmació sorprenent, ja que el febrer de 2020, en el Pla Director d’Abastament del Servei Municipal d’Aigua redactat pel mateix Consell, es definia que la creació d’una potabilitzadora és una “prioritat alta”. En la mateixa sessió, l’Ajuntament de Santa Coloma també afirma que és una opció poc viable, tot i que havia acceptat una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua per fer-ne una.

En resum:

  1. L’acord pel transvasament de l’aigua de l’Ebre no garanteix l’abastament d’aigua potable.
  2. La gestió de l’abastament d’aigua anirà a càrrec del Consell Comarcal, un organisme sense experiència ni probablement recursos.
  3. Santa Coloma haurà d’assumir un sobrecost anual d’uns 210.000€.
  4. Si arriba aigua potable, s’utilitzarà (i pagarà) per usos innecessaris.

Malgrat tots aquests punts, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Santa Coloma, celebrat el 28 de gener, va aprovar per unanimitat la signatura del conveni amb el Consell Comarcal de la Conca de Barberà per tramitar el transvasament de l’aigua de l’Ebre a la Baixa Segarra.

Una proposta més eficient: potabilitzadora i doble xarxa d’aigua.

Des de Volem Aigua Potable! pensem que els partits polítics de Santa Coloma estan decidint des del desconeixement. No han contrastat les diferents alternatives existents per abastir Santa Coloma d’aigua potable. Per això pensem que el vot dels partits colomins no és conscient ni fonamentat.

                Com a plataforma defensem una proposta que considerem més eficient: la creació d’una planta potabilitzadora per a usos de boca i la creació d’una segona xarxa per a usos no de boca. Considerem que aquesta proposta  té nombrosos avantatges:

1.- Garanteix aigua potable a Santa Coloma.

2.- Redueix la quantitat d’aigua que s’ha de potabilitzar a un 5% del volum necessari. Un fet molt important, ja que per la potabilització d’un metre cúbic d’aigua se’n requereixen aproximadament tres.

3.- S’evita usar aigua potable, que és un bé escàs, per a usos innecessaris.

4.- Eficiència dels recursos. Tot el cost del projecte suposa una millora en la inversió. S’arreglen les deficiències en la xarxa. En el transvasament de l’aigua del CAT, cada any es perdran centenars de milers d’euros en fuites.

5.- Es manté la titularitat de la gestió de l’aigua, i en conseqüència, el control sobre el preu.

Creiem que és la més econòmica i sostenible.  Hem presentat un document a l’Ajuntament on es detallen els avantatges i inconvenients de tres grans alternatives que actualment hi ha sobre la taula: 1) el transvasament de l’aigua del Delta de l’Ebre, 2) la creació d’una gran potabilitzadora que cobreixi tots els tipus de consum; i 3), com acabem de dir, la creació d’una potabilitzadora i una doble xarxa d’aigua.

L’hem elaborat amb el màxim rigor possible, però des de les nostres limitacions i sense el coneixement de totes les dades. Emplacem l’Ajuntament a completar aquest document; a fer un exercici tan senzill i necessari com estudiar totes les alternatives possibles. Una decisió tan transcendent s’ha de prendre amb coneixement de causa, i això implica estudiar totes les possibilitats disponibles, tenint en compte els costos, la sostenibilitat i l’impacte ambiental.

Volem Aigua Potable!