Els costos de portar l’aigua potable de l’Ebre: el que el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Santa Coloma no t’expliquen

Si l’Ajuntament de Santa Coloma firma la proposta d’abastament d’aigua del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, llençarà la meitat de l’aigua (i diners) que pagui al Consorci d’Aigües de Tarragona

En el número de setembre de La Segarra vam publicar un article titulat «Per què Santa Coloma demana tanta aigua i quin cost tindrà en els pressupostos municipals?». Tres mesos més tard, desconeixem encara les respostes a aquestes dues preguntes. Tant nosaltres com el conjunt de veïns de Santa Coloma. És urgent que el Consell i l’Ajuntament compareguin en una xerrada pública de manera imminent.

En el Ple del Consell Comarcal de la Conca de Barberà (CCCB) celebrat el 30 de novembre es va aprovar el Conveni de cooperació entre el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i els ajuntaments de Sarral, Santa Coloma de Queralt, les Piles, Savallà del Comtat, Llorac, Vallfogona de Riucorb, Forès, Passanant i Belltall per a l’execució del projecte d’abastament d’aigua en alta amb connexió al Consorci d’Aigües de Tarragona. L’aprovació definitiva del conveni queda pendent de la ratificació per part dels ajuntaments. Demanem als ajuntaments de la Baixa Segarra, i específicament al de Santa Coloma com a capital de la comarca, que no firmin aquest conveni. Considerem que es tracta d’una temeritat pels motius que exposem a continuació:

No volem pagar unes infraestructures que han d’assumir la Generalitat i el Consorci d’Aigües de Tarragona. Des de fa quinze anys Santa Coloma pagant 130.000 € anuals a l’Agència Catalana de l’Aigua, tot i no disposar d’aigua potable. És a dir, un acumulat de dos milions d’euros. És completament injustificable que l’Ajuntament hagi de pagar 227.000 € per tal que l’aigua arribi a la població. Més encara considerant que l’Ajuntament —com tots els altres municipis de la Baixa Segarra— haurà d’avançar el 77 % de l’import en la primera fase del projecte de canalització de l’aigua de Sarral a Savallà del Comtat, quan només haurà arribat a Forès.

Les fases 2 i 3 del projecte del Consell Comarcal, que preveuen l’arribada de l’aigua de Forès als altres municipis de la Baixa Segarra, encara no tenen garantits diners públics, que estan subjectes a subvencions que encara no estan convocades. Insistim: per quins motius els ajuntaments avancen el 77 % dels diners que han d’aportar en la fase 1, que suposa només un 41 % del cost total del projecte? Per què assumeixen un sobrecost del 87 % —que a Santa Coloma es tradueix en 83.000 € extres— en aquesta fase inicial? En qualsevol
cas, creiem que els ajuntaments no han d’afrontar aquests costos infraestructurals. Els ha d’assumir íntegrament la Generalitat de Catalunya (com a institució responsable de garantir l’accés a l’aigua potable) o el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), com a organització que vol lucrar-se amb el projecte. Durant massa temps ja hem pagat un sobrecost.

No volem llençar la meitat de l’aigua (i dels diners) que pagarem. Segons la previsió del 2021, la tarifa mitjana per metre cúbic del CAT és de 0,5232 €. Atès que l’Ajuntament de Santa Coloma sol·licita 340.000 m3 al Consorci d’Aigües de Tarragona, això significa que hauria de pagar anualment uns 178.602 € (aproximadament) per aconseguir que l’aigua arribi als dipòsits municipals. Considerant que la meitat de l’aigua de Santa Coloma es perd en fuites, significa que llençaríem cada any 90.000 € tranquil·lament. Aquesta xifra ha estat calculada en el millor dels supòsits, ja que no contempla altres despeses, com ara els impostos de la Generalitat o les quotes de manteniment. Per això pensem que seria més intel·ligent destinar unes quantes d’aquestes anualitats a construir una potabilitzadora municipal i no dependre del CAT.

En aquest sentit, volem apuntar que en la reunió constitutiva de la plataforma Volem Aigua Potable! (juliol del 2019), tres regidors de l’Ajuntament de Santa Coloma van reconèixer que qualsevol solució sobre l’arribada de l’aigua era impensable sense abans haver arreglat la xarxa d’aigua. Us imagineu gastar molts diners en la calefacció d’una casa on falten la meitat de les parets? Algú pagaria tants diners perquè l’aire calent marxés al carrer? Això precisament és el que proposa aquest projecte. Fem una crida a la responsabilitat. L’Ajuntament no té diners, els diners són del poble, de les famílies. L’obligació de l’Ajuntament és administrarlos bé, no llençar-los.

No volem haver de pagar un projecte sobredimensionat. Ningú no ens ha sabut explicar per què Santa Coloma demana una quantitat d’aigua tan desmesurada (340.000 m3), comparada amb les altres poblacions. És una xifra completament desproporcionada. Fins i tot el Sr. Magí Trullols, president del Consell, actuant en una sessió plenària de l’Ajuntament de Santa Coloma en qualitat de regidor, va defensar que es tractava d’una xifra excessiva.

No volem pagar diners al Consorci d’Aigües de Tarragona sense disposar d’aigua potable. Estem en contra, ja ho sabeu per anteriors escrits, que el consum d’aigua potable a la Baixa Segarra depengui dels interessos lucratius d’un consorci privat. A més, considerem absolutament injustificable que els ajuntaments hagin de pagar diners al CAT (en concepte de reserva d’aigua) des de finals del 2021, quan en el millor dels casos no en disposaran fins a principis del 2024. Durant anys, pagarem per aigua potable sense disposar-ne.

No volem firmar un conveni que no concreta els costos de manteniment del servei. Quant hauran de pagar els ajuntaments anualment per disposar d’aigua potable? El conveni aprovat pel Consell Comarcal no estableix cap cost estimat. De quina durada és la concessió del servei al CAT? Hi ha una demanda d’aigua mínima sol·licitada? Com repercutirà en la factura dels usuaris? En el cas de Santa Coloma, s’hauran de seguir pagant els 130.000 € anuals a l’Agència Catalana de l’Aigua? Massa preguntes, i massa importants, sense resposta.

És imprudent firmar cap conveni sense saber quin cost total suposarà aquest compromís en el pressupost anual de l’Ajuntament de Santa Coloma. Si no vigilem, correm el perill de caure en una situació paradoxal i dramàtica. És a dir: que la gran despesa pressupostària
que ens exigeix el pagament al CAT augmenti el deute municipal de l’Ajuntament i, en conseqüència, dificulti arreglar les fuites de la xarxa d’aigua. En aquest supòsit, els desequilibris econòmics cada any serien més grans, el sistema resultaria del tot insostenible. El conveni entre el Consell i el CAT només contempla el cost d’infraestructura, no pas la viabilitat econòmica del projecte a mitjà termini. Error nefast, imprudència màxima.

No volem renunciar a alternatives més eficients i sostenibles a curt, mitjà i llarg termini. La construcció d’una potabilitzadora ens permetria no dependre d’una organització lucrativa, i no llençar centenars de milers d’euros. De fet, el 2 de novembre del 2017 l’Ajuntament de Santa Coloma va rebre una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (130.000 €) per fer una potabilitzadora. El pressupost total del projecte era de 340.000 €, per la qual cosa l’Ajuntament havia d’afegir-hi 210.000 €. Uns números que devien convèncer el llavors equip de govern, del qual formaven part els alcaldes Trullols i Mullerat, ja que van acceptar impulsar la potabilitzadora en un decret firmat el 23 de juliol del 2018. Per què fa dos anys era una solució vàlida i ara Santa Coloma s’haurà de gastar molts més diners? Per què s’ha optat per dependre d’entitats privades en lloc d’abastir-nos nosaltres mateixos?


No volem donar suport a un projecte construït sobre afirmacions falses. Fa quinze anys que no tenim aigua potable. Les administracions han assumit que podem estar quatre anys més sense disposar-ne. És urgent construir una potabilitzadora que redueixi ostensiblement aquests terminis. No podem donar suport a aquesta nova demora, i tampoc a les afirmacions falses que propugnen els defensors de la privatització del servei d’aigua al CAT. Ni és cert que Santa Coloma estigui exposada a episodis de sequera (tenim unes condicions hidràuliques molt millors que a les Terres de l’Ebre), ni que la construcció d’una potabilitzadora redueixi perillosament el nivell freàtic de l’aigua del nostre subsòl. Els nivells van mantenir-se estables quan Santa Coloma tenia quatre-cents habitants més i les grans empreses de prefabricats de formigó funcionaven a ple rendiment.

Partits polítics colomins: guieu-vos pels números i el sentit comú, rebutgeu aquest projecte temerari i insostenible.


SUBVENCIONS DE L’AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA

El 17 de novembre l’Agència Catalana de l’Aigua va aprovar tres línies d’ajuts per millorar el subministrament d’aigua a Catalunya. La primera d’aquestes línies contempla subvencions per millorar la qualitat de l’aigua, substituir les conduccions de fibrociment o optimitzar les captacions dels pous, entre altres accions. Mesures, totes elles, que ens han de permetre avançar cap a la sostenibilitat hidràulica de Santa Coloma.

Volem Aigua Potable!