Així no, conseller Calvet!

Representants de la Sobirania Energètica Baixa Segarra ens vam reunir amb el conseller Calvet per denunciar la massificació d’aerogeneradors a la Baixa Segarra

En l’anterior número de LA SEGARRA, des de la Sobirania Energètica Baixa Segarra (SEBS) us explicàvem la concentració que vam organitzar l’11 de juliol a Santa Coloma, en motiu de la visita del conseller Damià Calvet, per denunciar la massificació de parcs eòlics a la nostra comarca. Gràcies a aquest acte de protesta, van aconseguir el compromís de reunir-nos amb el conseller per fer conèixer els nostres posicionaments.

Després d’insistir-hi durant els mesos de juliol i agost, finalment vam concertar la reunió el 31 d’agost. En aquesta, també hi van ser presents representants de la Plataforma d’Afectats per la Concentració d’Aerogeneradors (PACA) i membres del Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Generals (GEPEC). Per la banda de la Generalitat, van acompanyar al conseller Calvet el director general de Polítiques Ambientals i president de la ponència d’Energies Renovables Ferran Miralles i la directora generalitat de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic Mercè Rius.

Des de la SEBS volem compartir les nostres impressions sobre la trobada en els següents punts:

1.- No tenim les mateixes prioritats. La Generalitat prioritza la instal·lació d’energies renovables a qualsevol preu; nosaltres, el benestar i progrés de la Baixa Segarra.

Els representants de la Generalitat van posar èmfasi en la necessitat de complir les directrius establertes per la Unió Europea en matèria d’energies renovables, segons les quals aquestes han de subministrar el 30% de l’energia produïda l’any 2030. Des de la SEBS estem d’acord amb l’energia verda, però considerem que s’ha de fer respectant el territori, i sobretot, no hipotecant el seu progrés econòmic. És significatiu, en aquest sentit, que a la reunió no hi assistís cap membre de la Direcció General de Desenvolupament Rural, que també forma part de la ponència d’Energies Renovables.

Des de la SEBS vam posar de manifest que la Baixa Segarra no té bones infraestructures, uns índexs dolents d’ocupació i que ni tan sols disposa d’aigua potable. Malmetre el paisatge, que és el gran atractiu econòmic que tenim ara mateix per estimular el turisme i fomentar que persones vinguin a teletreballar-hi, és un atac directe contra el nostre futur.

2.- Improvisació i manca de planificació: la Generalitat incompleix els seus propis compromisos.

La Generalitat no ha desenvolupat cap Pla Estratègic per la Transició Energètica. No hi ha cap planificació que estudiï la ubicació i l’aprofitament de les infraestructures existents, ni s’ha seguit cap criteri d’equilibri territorial. L’Agència Catalana de Protecció de la Natura, que serà la responsable de vetllar per la salvaguarda dels ecosistemes, encara està en fase de gestació. S’ha deixat que les empreses presentin els projectes en les ubicacions que desitgessin, sense cap mena de limitació.

Tanta és la manca de planificació que, de fet, els macroparcs eòlics van en contra d’algunes directrius de la mateixa Generalitat, com el punt 4b) de la Llei de Transició Energètica, segons el qual s’han de potenciar les comunitats locals d’energia i l’Agència Catalana de l’Energia ha de vetllar per la coordinació entre la Generalitat i les administracions locals. El projecte actual va en la direcció completament oposada: dóna més poder als oligopolis energètics i aplica mesures de facto sense que l’opinió dels Ajuntaments sigui vinculant.

3.- La Ponència d’Energies Renovables és una estafa.

Tots els membres de la Ponència d’Energies Renovables formen part de l’estructura administrativa de la Generalitat; persones subordinades, en conseqüència, a les directrius polítiques i dels partits. No s’han convidat experts en cada matèria per avaluar els projectes de parcs eòlics presentats.

Segurament per aquest motiu, la seva avaluació és del tot superficial i incongruent. D’altra manera, no s’entén com es poden valorar una trentena de projectes en sessió plenàries de 150 minuts (és a dir, cinc minuts per cada projecte). Tampoc és comprensible que projectes molt semblants, presentats en les mateixes ubicacions, rebin dictàmens diferenciats. Si es considera que un sol·licitud no és idònia per l’impacte ambiental que té aquell projecte, cap altra sol·licitud emplaçada en el mateix lloc hauria de poder rebre el vistiplau, com així s’esdevé.

4.- El sistema d’avaluació dels projectes de parcs d’aerogeneradors és un frau de llei.

Els projectes per construir parcs d’aerogeneradors només han de justificar l’impacte ambiental i agrari de cada sol·licitud. És a dir: si una mateixa empresa presenta cinc projectes que preveuen la instal·lació de set molins cadascun, cada sol·licitud ha de justificar només l’impacte d’aquests set molins, sense tenir present que l’impacte real és de 35 unitats. No existeix cap criteri que delimiti la concentració d’aerogeneradors. Es construeixen grans macroparcs sota l’aparença de petits centres de producció, i la Generalitat participa conscientment d’aquesta enganyifa.

Aquest frau de llei també es produeix respecte del nom de les empreses que opten a l’adjudicació. El Decret no preveu cap tipus de mesura de control per garantir que pertanyen a empreses arrelades al territori. De fet, els responsables públics deixen entabanar-se, fent els ulls grossos davant la creació d’empreses pantalla, suposadament d’àmbit local, creades per les empreses multinacionals. Les directrius impulsades pel conseller Calvet permeten que la producció d’energia depengui de les grans empreses de l’IBEX-35 amb seu a Madrid.

5.- Llei molt perjudicial pel medi ambient i els nostres boscos.

A vegades equiparem el foment de les energies renovables com una mesura positiva pel medi ambiental. Si s’executa bé és així, però en aquest cas ens trobem en una situació del tot contrària. El fet que els centres de producció elèctrica estiguin a més de cents quilòmetres dels llocs on es produirà té grans conseqüències.

La normativa propulsada pel conseller Decret estableix “que la persona promotora d’un parc eòlic resta obligada a restituir els terrenys al seu original en finalitzar l’activitat”. Al nostre entendre, és impossible garantir aquesta disposició: com es podrà treure el formigó dels subsòl? Com tornaran a habitar-se les masies abandonades? Com es recuperaran les partides de terreny dividides? Com es recuperaran les espècies animals amenaçades? La SEBS va haver de ressaltar  al conseller i als directors generals un fet que considerem evident: la natura no és una pissarra que es pot dibuixar i esborrar a conveniència.

D’altra banda, cal considera que l’actual normativa no preveu una garantia estandard per tal que les empreses promotores retornin els terrenys a l’estat original. L’import de la garantia depèn de l’avaluació que cada tècnic faci de cada projecte concret. El Decret que empara la normativa tampoc preveu què fer quan l’empresa promotora ha externalitzat els seus serveis, ha desaparegut o està liquidada.

Des de la conselleria de Territori i Sostenibilitat ens van assegurar que no tirarien entre el Decret 16/2019, que permet la implementació de grans centrals eòliques sense cap mena de regulació, i que tampoc establirien cap mena de moratòria. Des de la SEBS insistim: és un error prioritzar la massificació de parcs al benestar de la gent que vivim a la Baixa Segarra. La nostra comarca no és un magatzem de l’energia de les grans ciutats ni un paratge lucratiu per les grans empreses de Madrid a les quals la Generalitat se subordina. La Baixa Segarra ha de ser una terra on viure-hi sigui possible, on la gent pugui treballar-hi i formar-hi un projecte de vida. I això serà impossible si aquest projecte tira endavant i destrossem la nostra comarca. Suma’t a la SEBS, i ajuda a evitar-ho!

Sobirania Energètica Baixa Segarra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *